domingo, 23 de noviembre de 2014
LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
Catedral de València
Seu de València
Vista septentrional: cimbori, absis i Micalet
Nau Central de la Seu de València, d'estil gòtic català
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig deJaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del segle XIII. Fou consagrada l'any 1238 per l'arquebisbe de Tarragona Pere d'Albalat. Es troba sobre l'antiga mesquita, que al seu torn s'havia alçat sobre l'antiga seu visigòtica.
El gòtic català o mediterrani és l'estil predominant d'aquesta catedral, tot i que també conté elements del romànic, del gòticfrancés, del renaixement, del barroc i neoclàssic. Al seu interior s'hi venera el Sant Calze, datat del segle I, i donat a la catedral pel rei Alfons el Magnànim el 1436.
Conté algunes de les primeres i millors pintures del Quattrocento de tota la península Ibèrica, que van arribar de Roma a través d'artistes contractats per Alexandre VI. Aquest darrer Papa valencià, quan encara era el cardenal Roderic de Borja, féu la petició per elevar la seu valentina al rang de Metropolitana, categoria que li fou atorgada pel papa Innocenci VIII el 1492.
| Seu de València | |
Vista septentrional: cimbori, absis i Micalet | |
Nau Central de la Seu de València, d'estil gòtic català |
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig deJaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del segle XIII. Fou consagrada l'any 1238 per l'arquebisbe de Tarragona Pere d'Albalat. Es troba sobre l'antiga mesquita, que al seu torn s'havia alçat sobre l'antiga seu visigòtica.
El gòtic català o mediterrani és l'estil predominant d'aquesta catedral, tot i que també conté elements del romànic, del gòticfrancés, del renaixement, del barroc i neoclàssic. Al seu interior s'hi venera el Sant Calze, datat del segle I, i donat a la catedral pel rei Alfons el Magnànim el 1436.
Conté algunes de les primeres i millors pintures del Quattrocento de tota la península Ibèrica, que van arribar de Roma a través d'artistes contractats per Alexandre VI. Aquest darrer Papa valencià, quan encara era el cardenal Roderic de Borja, féu la petició per elevar la seu valentina al rang de Metropolitana, categoria que li fou atorgada pel papa Innocenci VIII el 1492.
Porta dels Ferros
Al costat mateix del Micalet es troba la porta principal, dita dels Ferros per la reixa de ferro que circumda l'atri d'entrada. És la més moderna, iniciada el 1703 per l'escultor i arquitecte alemany Konrad Rudolf. Va arribar a València amb l'arxiduc Carles d'Àustria, però en finalitzar la guerra de Successió se'n va anar amb ell, ja que era el seu escultor de cambra, i va deixar paralitzades les obres en 1707, que foren acabades en 1713 pels seus deixebles Francesc Vergara «el Vell» i Francesc Stolz. Altres escultors que hi van intervenir foren Andreu Robles i Ignasi Vergara i els pedrapiquers, Josep Mines i Domingo Laviesa.
Aquesta porta és de notable interès pel seu plantejament encertat i atrevit dins el context hispànic de l'època. Es tracta d'un dels pocs exemples de l'aplicació del barroc arquitectònic italià, de planta ondulant i en moviment, a l'estil de Bernini o Borromini, a diferència dels edificis barrocs espanyols de l'època, de tipus xorigueresc, amb planta tradicional i gran profusió decorativa.[10]
La Porta dels Ferros, que s'assembla a un retaule de forma còncava, fa més de 36 metres d'alcària. Quan es va construir pretenia crear la il·lusió òptica d'una major sensació d'espai en un lloc realment molt xicotet -a la manera de Bernini o Borromini- ja que fou concebuda per ser vista des de l'estret carreró (de Saragossa) que hi feia cap. Hui aquest carrer ha desaparegut en eixamplar-se la plaça de la Reina i la seua forma retorçuda en una plaça gran resulta del tot incomprensible.[18]
La porta dels Ferros, que està precedida per un atri que limita una reixa de ferro, també barroca, es desenrotlla en tres cossos superposats:
En el primer, hi ha tres columnes a cada costat de la porta, amb fusts decorats i capitells corintis, realitzats per Konrad Rudolf entre els que s'obrin sengles fornícules amb les estàtues de Sant Tomàs de Villanueva i Sant Pere Pasqual, obra de Francesc Stolz. Sobre l'arc d'entrada destaca un baix relleu, atribuït a Ignasi Vergara (fill de Francesc) que representa l'anagrama de la Mare de Déu, amb glòria d'àngels i altres adorns, i emmarcat sobre una venera d'estil rococó.
El segon cos, més reduït, té quatre columnes del mateix orde, en l'intercolumni del centre, una rosassa oval, i en els laterals, les estàtues de Sant Llorenç de Francesc Stolz i deSant Vicent Màrtir, obra de Konrad Rudolf, i medallons amb els bustos dels papes valencians, Calixt III i Alexandre VI, amb figures al·legòriques: als peus del primer la caritat i la justícia, i a les del segon l'esperança i la fortalesa; totes aquestes són obra de Francesc Vergara.
En el tercer cos, de menors dimensions, es representa l'assumpció de la Mare de Déu en un alt relleu atribuït a Ignasi Vergara i, en àtic, el símbol de l'Esperit Sant en relleu davall un frontó partit, i als seus extrems, les escultures de Sant Lluís Bertran i Sant Vicent Ferrer, obra de Stolz.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Val%C3%A8ncia#mediaviewer/File:Pla%C3%A7a_maeded%C3%A9u1.jpg
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Val%C3%A8ncia#mediaviewer/File:Pla%C3%A7a_maeded%C3%A9u1.jpg
miércoles, 12 de noviembre de 2014
Suscribirse a:
Entradas (Atom)